Comentari Lectura 1

“De las TIC a las TAC en la enseñanza obligatoria en Cataluña: más allá de la política y la lingüística” de Cristina Alonso, Laura Domingo, Adriana Ornellas y Paulo P. Petry

El text exposa la trajectòria que han tingut les TIC, des dels anys 80 fins a l’actualitat i ens explica quina ha estat la finalitat i les conclusions de la investigació de les polítiques i las practiques al voltant de les TIC en l’ensenyament obligatori.

Als anys 80, algunes Comunitats Autònomes comencen a potenciar la informàtica, a més de crear nous projectes i programes. Per exemple el projecte Informàtica Educativa. A partir dels anys 90 es realitza una ampliació de l’objecte d’estudi i es vol anar més enllà del simple fet d’introduir la informàtica en l’ensenyament.

Cal plantejar-nos la preguntar que si realment les TIC, des dels anys 80, han esdevingut una eina fonamental per l’ensenyament, com pot ser que actualment estiguem pedagògicament tant enrere d’altres països de la Unió Europea?

El text també ens exposa quines han estat les polítiques de TIC a Catalunya. Per exemple un dels primers projectes que es va realitzar va ser el projecte Llavor (1983), fins arribar al 1992 que hi ha la integració curricular del concepte TIC. Fins als anys 2000 no apareixen nous programes i projectes (projecte Argo) per potenciar els equipaments informàtics en l’ensenyament de primària i secundària. Però no és fins el 2005 que es comença a parlar de competència digital a les aules d’educació primària, en les quals es percep aquest concepte com un aprendre AMB i no DE o SOBRE les tecnologies.

És un aquest moment quan apareix el canvi de concepte de TIC a TAC, que pretén una inclusió digital a partir de projectes col·laboratius en xarxa, de recursos digitals i de programes i innovació tecnològica.

És important reflexionar que al llarg de 30 anys ha estat difícil trobar l’equilibri entre ensenyament – aprenentatge i pedagogia de TIC i TAC, ja que les polítiques s’han modificat constantment i això ha generat que la millora en aquest aspecte hagi estat nul·la o gairebé insuficient. Eren necessaris tants canvis, i tant sovint? No és millor fer-ne pocs, però ben fets? Crec que abans d’introduir al currículum la competència digital s’hauria de realitzar una bona formació als docents proporcionant els recursos necessaris per tal d’aprendre AMB les tecnologies.

Les conclusions que s’extreuen de la investigació és que des de les Administracions si que hi ha hagut un canvi de TIC a TAC, però a la pràctica els centres i les aules es segueix amb el concepte de les TIC. Per exemple algunes d’elles són:

•  El discurs del Departament d’Educació no arriba a la pràctica i per tant, trobem un espai entre les polítiques i les pràctiques.
• La competència TIC és prèvia a la de TAC, però el problema es que en molts centres la competència TIC encara no està implementada.
• Canvi de TIC a TAC, però simplement un canvi de nom i prou.