Sessió 2 (28-9-12)

Vídeo (visionat a l’aula)

Cal donar molta importància al canvi de metodologia! És important tenir present que les noves tecnologies no solucionen els problemes sinó que ens faciliten les tasques i per tant cal canviar la visió.

Medis d’ensenyament

Conceptualització des de 3 àmbits diferents:

• Enfocament tècnic - empíric: estudi del medi. Únicament hi ha una explicació del medi i se’l descriu à cal un trencament amb aquesta idea, ja que quina utilització en pot fer l’educació? A partir d’aquesta qüestió s’esdevé el següent enfocament.
• Enfocament simbòlic – interactiu: estudi sobre el medi. Influència de les teories de l’aprenentatge + interacció del medi en un context determinat. Ens pot ajudar en l’aprenentatge i la interacció amb el medi i l’individu; cal tenir en compte la part descriptiva i la part simbòlica
• Enfocament curricular: què passa amb les pràctiques educatives i els medis? El medi com element queda inclòs al currículum (les activitats de X context). Depenen del context el medi s’utilitzarà i actuarà d’una forma o d’una altra.

Què és un medi d’ensenyament?

"...Cualquier recurso tecnológico que articula en un determinado sistema de símbolos ciertos mensajes con propósitos instructivos” y que da lugar a unos determinados (Escudero, 1983: 91-9)

• Component sintàctic: codi que utilitzem i determinat pels símbols que utilitzem
• Component semàntic: el significat que li vols donar
• Component pragmàtic: ús en un determinat context

"...formas de representación, difusión y acceso al conocimiento y la cultura” (Area 1997: 56)

Així direm que el medi ha de ser elaborat per ensenyar i amb la intensió de difondre la informació; en són algun exemple els mitjans de comunicació massius com la televisió.

Segons Alvarez Revilla (1993: 47) trobem tres figures de la tecnologia:

• Artefactual: representació d’un objecte à “...dimensió objectiva que proporciona una unitat identificable, integrada per components materials que, a més, ocupen un espai i gaudeixen de certa independència dels agents humans pel desenvolupament de l’activitat...”
• Simbòlica: representació per components reals amb un signe; per exemple el llenguatge que representa la realitat o les representacions icòniques.
•  Organitzativa: relació amb el component pragmàtic. No és identificable amb cap objecte i es considera com una seqüència d’accions que es centren en el temps i que estableixen regles d’acció pels humans.

Ús dels medis

Podem identificar tres utilitats:

• Reproductors que té relació amb l’escenari buròcrata
• Sistemes de representació interactiva (representa la realitat i la interacció amb el medi) té relació amb l’enfocament simbòlic i interactiu
• Transformadors (conscients de les limitacions i possibilitats d’un medi determinat) té relació amb l’enfocament curricular