Sessió 3 (5-10-12)

La tecnologia Educativa com a camp d’estudi

Què és la tecnologia educativa?

Vídeo de César Coll: Les TIC transformen l’educació escolar.

Les tecnologies digitals són eines digitals que ens ajuden a ensenyar i a aprendre millor. Aquestes ofereixen més oportunitats per tal que les persones aprenguin, tant dins com fora de l’escola. Això ha generat que es plantegi un canvi en el currículum escolar. Podem dir doncs que les TAC han transformat l’educació escolar, i per tant han tingut un impacte en l’educació escolar. Com hem dit des de dins, amb una transformació voluntària i les TAC per a millorar i transformar; i des de fora amb transformacions que no són voluntàries ni depenen de polítiques.

La Tecnologia Educativa en les Ciències de l’Educació

És un camp de coneixement emergent, concretament a partir de la primera meitat del segle XX. Les primeres utilitzacions per l’ensenyament van ser els mitjans audiovisuals.

•  Àmbit pedagògic: teoria de l’educació, didàctica, organització escolar, política i planificació educativa.
•  Àmbit envolvent: filosofia, psicologia, sociologia, lingüística, epistemologia…
• Àmbit disciplinar: nuclis temàtics de creixent importància (diagnòstic educatiu, didàctiques especials…)

Tecnologia, ciència i educació

Tecnologia educativa com subconjunt de la tecnologia o de l’educació? à primer hi ha una concepció de la tecnologia educativa com aquella que forma part de la tecnologia i no pas de l’educació. La tecnologia aconsegueix ser una control dels resultats.

Tecnologia com quelcom separat de la ciència?

El valor inqüestionable de la tecnologia

Els estudis sobre ciència, cultura i societat (CTS) à es comença a qüestionar la tecnologia com a tal; els seus usos i funcions.

La tecnologia com a desenvolupament d’artefates: ...i les altres tecnologies?

Visió crítica de la tecnologia (educativa)

“…todas las formas de hacer, todas las decisiones y actuaciones que impliquen transformaciones en el entorno humano, sean de carácter artefactual (aparatos), simbólico, organizativo o biotecnológico. Abarcaría todas las formas de hacer orientadas no sólo a interpretar el mundo, sino a cambiarlo. En este caso, y referido al área que nos ocupa, aquellas que “tienen el propósito de transformar la educación” (Carr y KEmmis, 1986), independientemente del sentido de la misma, que implica los aspectos, técnicos, políticos e ideológicos de cualquier intervención humana” (Sancho, 1997:36).

“…el ámbito disciplinar dentro del campo de la didáctica, encargada del estudio de los medios, de su selección, uso, diseño, organización y evaluación, en contextos educativos” (Alba y otros, 1997:65).

“…los efectos socioculturales e implicaiones curriculares que para la educación escolar poseen las tecnologías de la información y la comunicación en tanto formas de representación, difusión y acceso a la cultura de los ciudadanos (1997:57)

Enfocaments i teories de l’evolució de la TE

Segons dos autors diferents:

Teories que han influït en el camp de la tecnologia segons Saettler, 1990	Teories que han influït en el camp de la tecnologia segons De Pablos, 1996
La ciència física i els mitjans	Teories de la comunicació
Els sistemes i els models de comunicació	Teories de l’aprenentatge
La ciència conductista	Teoria general de sistemes (De Pablos, 1996)
La perspectiva cognitiva

Crisis i noves aproximacions al camp de la TE

• Crisis en el camp. Es dissenyen accions amb mitjans tecnològics que no són reeixides; genera una crisi als anys 80.
• Absència de senyals d’identitat definides.
• Desorientació professional dels tecnòlegs educatius.
• Poca o nul·la aplicació de al TE en els centres educatius.
• Noves fonts: teoria curricular, sociologia de la cultura, psicologia social, teories transversals (teoria crítica, estudis culturals…).
• Nous problemes: immersió en al societat de la NNTT o TIC

Història dela TE per dècades (De Pablos, 1994)

Dècada 40-50 à utilització de mitjans audiovisuals

Dècada 50-60 à psicologia de l’aprenentatge, ensenyament programat

Dècada 60-70 à ensenyament assistit per ordinador

Dècada 80-90 à informàtica i currículum

Anys 90 fins a dia d’avui à noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) 

Vídeos sobre el llibre digital

Un cop visualitzat els dos vídeos d'exemple sobre els llibres digitals he pogut extreure una sèrie de conclusions tant positives com negatives sobre aquesta eina i el seu ús.

Tant el primer com en el segon vídeo es mostraven clarament quins eren els avntatges que pot propocionar la utilització dels llibres digitals, i algunes d'elles són: comprensió més entenedora, molts recursos a l'abast de l'infant o de l'adolescent, es pot treballar amb el llibre digital tant a dins l'escola com a casa, propociona molta realitat alhora d'exemplificar els continguts, etc.

Però a la vegada em qüestiono molts d'aquests aspectes. Per exemple, una de les coses positives era que els infants mostren més atenció, però realment és així? Segurament sí que en un inici o segons la matèria poden estar més atents, però crec que també pot desecadenar que els infants es distreguin amb facilitat i utilitzin l'ordinador per altres tasques que no siguin la utilització del llibre digital. D'altra banda, cal tenir en compte que hi ha moltes realitats socials i que no tothom pot tenir un ordinador per a cada fill /a que té i per tant, no tothom pot adquirir el llibre digital de la mateixa manera. Una de les frases que vull destacar dels vídeos és: "fomentan la atención a la diversidad con contenidos de ampliación y consolidación". Aquesta ens diu que té en compte la diversitat, però fins a quin cert punt? Recordem que ens trobem en un context de crisi econòmica en el qual en moltes aules s'ha deixat d'aplicar la utilització del llibre digital a causa de la manca de recursos. Crec que és una bona eina, però que cal tenir en compte altres factors que també esdevenen essencials en l'aprenentatge de l'infant.

Anàlisi del projecte: Escuela 2.0

El programa “Escuela 2.0” és un dels últims projectes d’integració de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) en els centres educatius. El seu objectiu principal és posar en marxa les aules digitals del segle XXI, de les quals estiguin dotades d’infraestructures tecnològiques i de connectivitat.

Aquest programa es basa en els següents eixos:

• Aules digitals. Dotar de recursos TIC als alumnes i als centres, com ordinadors portàtils per alumne i professor, i aules digitals.
• Garantir la connexió a Internet i la interconnectivitat entre tots els equips de les aules. Així com la possibilitat d’accés a Internet en els domicilis dels alumnes en horaris especials.
• Promoure la formació del professorat,tant en els aspectes tecnològics com en els aspectes metodològics i socials de la integració dels recursos en la pràctica docent.
• Generar i facilitar l’accés a materials digitals educatius ajustats al disseny curricular tant per professors com pels alumnes i les seves famílies.
• Implicar als alumnes i a les famílies en l’adquisició i ús dels recursos.

Totes les actuacions es centren en el tercer cicle d’Educació Primària, que van començar en el curs 2009-2010 amb tots els 5è de Primària dels centres públics, i desprès es va estendre a 6è de Primària i als dos primers cursos de la ESO.

La formació dels docents implicats en el Programa, així com la formació pels tècnics responsables del recolzament tècnic és fonamental per l’èxit de la iniciativa. La formació contemplava aspectes metodològics i de gestió d’una aula tecnològicament adaptada, i tots aquells aspectes de funcionalitat.

El Ministeri va ampliar la seva oferta de recursos a la Xarxa sobre els instruments de TIC i dels seus aspectes metodològics d’experimentació i innovació.

Des dels seus inicis s’han realitzat diversos congressos, concretament 3. El primer congrés tenia la finalitat de proporcionar un marc d’intercanvi d’experiències entre els professionals de tots els àmbits educatius de les diferents comunitats i ciutats autònomes. D’altra banda, el segon congrés tenia la finalitat de proporcionar un espai de trobada amb els professors participants al Programa Escuela 2.0, els responsables educatius de les comunitats i ciutats autònomes i de les empreses vinculades a l’àmbit de les TIC en educació. I l’últim congrés que s’ha realitzat tenia la finalitat de realitzar un balanç i una avaluació del desenvolupament del Programa durant els dos últims cursos, valorar l’impacte del procés de modernització del sistema educatiu i proporcionar un marc de trobada entre professors, responsables de l’administració educativa.

Per més informació podeu consultar el següent enllaç de la web del Ministeri:

http://www.ite.educacion.es/es/escuela-20

o si voleu informació d'altres projectes i programes d'educació 2.0 consulteu:

http://www.alejandrabosco.net/tac.html

Personalment crec que és una bona iniciativa per promoure i implementar les noves tecnologies a les aules. Si tots els objectius es desenvolupen correctament i s'imparteixen a totes les aules de Primària, i successivament a les de Secundària, el programa tindrà molt èxit, a més de tenir molta participació. El paper de les famílies crec que és important per tal d'incloure aquesta cultura digital als infants; així com també la formació dels docents que són la principal font de coneixement cap als alumnes.
El problema que genera aquest programa és la falta de capital econòmic que actualment hi ha als governs, ja que la proposta suposa una despesa, però a la llarga inversió, que ara mateix no es pot garantir.
El programa té aspectes innovadors, com és el cas del treball amb les famílies per tal d'implementar millor les noves tecnologies a l'educació, però a la vegada també té altres aspectes que són bàsics, i per tant no innovadors, com la connexió d'Internet a les aules dels centres educatius.

Imatge per analitzar

En la següent imatge podem veure la representació d’un gràfic que simbolitza els diversos espais de TIC i TAC que trobaríem a una aula, ja sigui de educació formal com no formal. Així doncs, trobem una diversificació de mètodes d’ensenyament i de treball col·laboratiu, en el qual s’utilitzen tots ells a més a més de les TIC, de forma flexible en l’espai i el temps.

Podem interpretar que ens trobem en una aula ordinària en el qual les rodones simbolitzen l’espai on es troben els estudiants i aquests estan distribuïts de forma homogènia. En els dos extrems de la sala trobem els dos professors. Pel que fa als recursos que podem trobar a l’aula en un extrem hi ha els llibres multimèdia i en l’altre la televisió i la premsa; i al centre els ordinadors connectats a Internet, el vídeo, etc. Tots aquests recursos s’utilitzen en relació a les activitats que els docents proposen als alumnes i per tant, s’intenta utilitzar-los tots i que tothom en pugui tenir ús.

D’altra banda, s’observa que tots aquests recursos, tant materials com humans, es poden dur a terme a altres espais, per exemple es poden utilitzar en altres classes i en conseqüència originar altres espais d’aprenentatge. També es poden transportar a casa i ser utilitzats com un altre recurs per l’aprenentatge.

Per tant, podem dir que no únicament s’han de focalitzar les TIC i les TAC en les escoles i en els espais que la conformen, sinó que cal anar més enllà. És a dir, cal que les TIC es trobin en qualsevol espai, ja sigui formal o no formal, on pugui haver-hi un aprenentatge per part de la persona com del recurs utilitzat. 

Experiència en la utilització de TIC - TAC

L’experiència que s’exposa i es comenta es la que van tenir un grup d’estudiants de 4rt d’ESO de l’IES Matadepera. Aquests a través de l’editor de so Audacity van preparar i elaborar una versió radiofònica d’una de les llegendes de Bécquer que prèviament a l’aula s’havia llegit i preparat. La versió es va realitzar amb veu, música i efectes especials utilitzant un editor de so. L’objectiu que aquesta activitat perseguia era de treballar en grup, de consolidar l’aprenentatge lingüístic tant procedimental com conceptual, i d’utilitzar les TIC de forma creativa i així realitzar un producte que tindria projecció fora de l’escola a través del “podcasting”.

Un cop descrita l’experiència d’aquests alumnes podem considerar que aquest treball s’engloba dins un enfocament simbòlic – interactiu, ja que l’aprenentatge es previ a la interacció amb el medi. És a dir, hi ha un estudi SOBRE el medi en el qual aquest té una interacció amb el context determinat, en aquest cas la llegenda de Bécquer. Per tant, l’experiència que van poder gaudir aquests joves va desencadenar una ajuda entre l’aprenentatge i la interacció medi i individu. Relacionat amb aquest enfocament l’ús del medi serà sistema de representació interactiva, ja que representa la realitat dels alumnes i del que estan aprenen, més la interacció que ells mateixos tenen amb el medi que utilitzen.

Aquest és l'enllaç de l'experiència d'aquests alumnes:
http://www.slideshare.net/beatrizmarin/bcquer-en-versin-radiofnica

Comentari Lectura 1

“De las TIC a las TAC en la enseñanza obligatoria en Cataluña: más allá de la política y la lingüística” de Cristina Alonso, Laura Domingo, Adriana Ornellas y Paulo P. Petry

El text exposa la trajectòria que han tingut les TIC, des dels anys 80 fins a l’actualitat i ens explica quina ha estat la finalitat i les conclusions de la investigació de les polítiques i las practiques al voltant de les TIC en l’ensenyament obligatori.

Als anys 80, algunes Comunitats Autònomes comencen a potenciar la informàtica, a més de crear nous projectes i programes. Per exemple el projecte Informàtica Educativa. A partir dels anys 90 es realitza una ampliació de l’objecte d’estudi i es vol anar més enllà del simple fet d’introduir la informàtica en l’ensenyament.

Cal plantejar-nos la preguntar que si realment les TIC, des dels anys 80, han esdevingut una eina fonamental per l’ensenyament, com pot ser que actualment estiguem pedagògicament tant enrere d’altres països de la Unió Europea?

El text també ens exposa quines han estat les polítiques de TIC a Catalunya. Per exemple un dels primers projectes que es va realitzar va ser el projecte Llavor (1983), fins arribar al 1992 que hi ha la integració curricular del concepte TIC. Fins als anys 2000 no apareixen nous programes i projectes (projecte Argo) per potenciar els equipaments informàtics en l’ensenyament de primària i secundària. Però no és fins el 2005 que es comença a parlar de competència digital a les aules d’educació primària, en les quals es percep aquest concepte com un aprendre AMB i no DE o SOBRE les tecnologies.

És un aquest moment quan apareix el canvi de concepte de TIC a TAC, que pretén una inclusió digital a partir de projectes col·laboratius en xarxa, de recursos digitals i de programes i innovació tecnològica.

És important reflexionar que al llarg de 30 anys ha estat difícil trobar l’equilibri entre ensenyament – aprenentatge i pedagogia de TIC i TAC, ja que les polítiques s’han modificat constantment i això ha generat que la millora en aquest aspecte hagi estat nul·la o gairebé insuficient. Eren necessaris tants canvis, i tant sovint? No és millor fer-ne pocs, però ben fets? Crec que abans d’introduir al currículum la competència digital s’hauria de realitzar una bona formació als docents proporcionant els recursos necessaris per tal d’aprendre AMB les tecnologies.

Les conclusions que s’extreuen de la investigació és que des de les Administracions si que hi ha hagut un canvi de TIC a TAC, però a la pràctica els centres i les aules es segueix amb el concepte de les TIC. Per exemple algunes d’elles són:

•  El discurs del Departament d’Educació no arriba a la pràctica i per tant, trobem un espai entre les polítiques i les pràctiques.
• La competència TIC és prèvia a la de TAC, però el problema es que en molts centres la competència TIC encara no està implementada.
• Canvi de TIC a TAC, però simplement un canvi de nom i prou.

Sessió 2 (28-9-12)

Vídeo (visionat a l’aula)

Cal donar molta importància al canvi de metodologia! És important tenir present que les noves tecnologies no solucionen els problemes sinó que ens faciliten les tasques i per tant cal canviar la visió.

Medis d’ensenyament

Conceptualització des de 3 àmbits diferents:

• Enfocament tècnic - empíric: estudi del medi. Únicament hi ha una explicació del medi i se’l descriu à cal un trencament amb aquesta idea, ja que quina utilització en pot fer l’educació? A partir d’aquesta qüestió s’esdevé el següent enfocament.
• Enfocament simbòlic – interactiu: estudi sobre el medi. Influència de les teories de l’aprenentatge + interacció del medi en un context determinat. Ens pot ajudar en l’aprenentatge i la interacció amb el medi i l’individu; cal tenir en compte la part descriptiva i la part simbòlica
• Enfocament curricular: què passa amb les pràctiques educatives i els medis? El medi com element queda inclòs al currículum (les activitats de X context). Depenen del context el medi s’utilitzarà i actuarà d’una forma o d’una altra.

Què és un medi d’ensenyament?

"...Cualquier recurso tecnológico que articula en un determinado sistema de símbolos ciertos mensajes con propósitos instructivos” y que da lugar a unos determinados (Escudero, 1983: 91-9)

• Component sintàctic: codi que utilitzem i determinat pels símbols que utilitzem
• Component semàntic: el significat que li vols donar
• Component pragmàtic: ús en un determinat context

"...formas de representación, difusión y acceso al conocimiento y la cultura” (Area 1997: 56)

Així direm que el medi ha de ser elaborat per ensenyar i amb la intensió de difondre la informació; en són algun exemple els mitjans de comunicació massius com la televisió.

Segons Alvarez Revilla (1993: 47) trobem tres figures de la tecnologia:

• Artefactual: representació d’un objecte à “...dimensió objectiva que proporciona una unitat identificable, integrada per components materials que, a més, ocupen un espai i gaudeixen de certa independència dels agents humans pel desenvolupament de l’activitat...”
• Simbòlica: representació per components reals amb un signe; per exemple el llenguatge que representa la realitat o les representacions icòniques.
•  Organitzativa: relació amb el component pragmàtic. No és identificable amb cap objecte i es considera com una seqüència d’accions que es centren en el temps i que estableixen regles d’acció pels humans.

Ús dels medis

Podem identificar tres utilitats:

• Reproductors que té relació amb l’escenari buròcrata
• Sistemes de representació interactiva (representa la realitat i la interacció amb el medi) té relació amb l’enfocament simbòlic i interactiu
• Transformadors (conscients de les limitacions i possibilitats d’un medi determinat) té relació amb l’enfocament curricular

Sessió 1 (21-9-12)

 Pregunta personal / grupal per reflexionar: Quins són aquells canvis que podem observar des de fa 20 o 30 anys enrere, sobretot d’aquells aspectes cultural?

• Informació immediata, al moment i per tant desencadena a tenir més informació.
• Noves tecnologies, sobretot de la informació. Per exemple el llibre electrònic, l’internet, etc
• Canvis constants, les coses no són per sempre à apareix el concepte de modernitat / societat líquida de Bauman
• Augmenta l’esperança de vida, i per tant augmenta també la població.
• Augment de la immigració
• Tenim una gran varietat de dispositius
•  Apareixen canvis en les relacions socials
• Canvis en el món de l’oci i del lleure, aquests estan orientats i destinats al consumisme, en les qual hi apareixen moltes variables que poden influir
•  Canvis en els rols i les estructures familiars tradicionals (menys fills, control maternitat, famílies monoparentals,etc.)
• Canvis en els valors dels individus; en general la gent té menys paciència i vol les coses immediatament

En general tots aquests canvis s’emmarquen en un espai – temps en el qual tot passa molt ràpid i quan els individus ens adaptem a una cosa aquesta ràpidament ja ha canviat per esdevenir-ne una altra.

En la societat actual podem trobar diversos aspectes relacionats amb el canvi:

• Avenços científics
• Xarxes de distribució de la informació a nivell mundial
• Increment de les activitats que es realitzen a distància
• Ús de les TIC en gairebé totes les activitats de l’ésser humà
• Profunds canvis en el món laboral
• Imperatiu tecnològic à donar per bona i acceptar una cosa sense prèviament haver reflexionat de si em pot o ens pot anar bé o ens pot perjudicar
• Necessitat d’informació permanent
• Omnipresència de medis de comunicació de masses i Internet

Vídeo (visionat a l’aula)

La tecnologia no s’ha d’entendre com un aparell, sinó que pot ser-ho o no. La societat té el prejudici de pensar en tecnologia vol dir = aparells. El concepte esdevé ser més ampli, ja que són procediments de fer les coses i no únicament aparells. Per exemple una tecnologia no digital seria un llibre.

Què són les TIC?

Segons Cabero, 2000: “una serie de nuevos medios como les hipertextos, los multimedia, Ineternet, la realidad virtual o la televisión po satélite. Estas tecnologías giran de manera interactiva en torno a las telecomunicaciones, la informática y los audiovisuales y su hibridación como son los multimedia”.

Multimèdia: molts medis en un mateix suport (per exemple les pàgines web); realitat virtual; Internet; videoconferència; llibre; ...

Tots aquests elements formen part de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)

Les TIC té les següents característiques:

• Multimèdia
• Hipertextual: per exemple una pàgina web, una informació enllaçada per nexos, etc.
• So i imatge
• Interactiva

Les TIC com a TAC

Tenen un sèrie de competències que cal desenvolupar-les i aquestes són les següents:

Competències docents a desenvolupar

• Visió integrada del coneixement: limitació del coneixement, coneixement contextualitzar i global, situar la condició humana, etc.
• Saber pedagògic: creador d’entorns d’aprenentatge
• Entendre la tecnologia: apropiació d’aquesta

Competències del educant amb les TIC

• Usuari eficaç i eficient: maneig tècnic (maneig i ús del software i hardware) i instrumental = habilitat tècnica
• Usuari intel·ligent: Cognitiva: ús intel·ligent / Actitudinal: actitud positiva, ni tecnofobia (rebuig de la tecnologia sense lògica) ni tecnofilia (dependència i/o atracció a les tecnologies) / Política: anàlisi crític

Competències del educant

Desenvolupament de l’aprenentatge autònom:

• Fer-se preguntes i formular-se problemes
• Desenvolupar estratègies d’aprenentatge
• Habilitats metes – cognitives
• Descodificar i produir missatges en diferents suports

Com hauria de ser el maneig instrumental de les noves tecnologies?

• De forma intel·ligent? No ho seria quan els infants es passen hores i hores davant un televisor o jugant a les videojocs.
• Quina actitud hauríem de mostrar?
• Quina importància té el seu ús?
• Quin són els desenvolupaments de les competències que haurien de tenir les TIC?

TIC – TAC: ús educatiu

En les TIC i les TAC, dins un context educatiu, podem trobar tres tipus d’escenaris diferents:

• Escenari buròcrata: petits ajustos / primer l’alfabetització digital: aprendre SOBRE les TIC / progressivament les TIC són com la font d’informació i de materials: aprendre DE les TIC / no hi ha modificació del desenvolupament de l’aprenentatge / ensenyament de programes: tractament de text, programes de dibuix, etc. / utilització d’alguns programes pel tractament de continguts (EAO, tutorials, etc).

• Escenari reformista: aprendre SOBRE les TIC / aprendre DE les TIC / nous mètodes d’ensenyament – aprenentatge constructivistes que contemplen l’ús de les TIC com un instrument cognitiu (aprendre AMB les TIC) / ensenyament de programes / ensenyament de continguts / ús per una educació menys instructiva, ja que busca la informació i les simulacions.

• Escenari holístic: els centres es desenvolupen amb una reestructuració de tots els seus elements / les xarxes socials, e-learning, treball col·laboratiu / les TIC s’utilitzen per activitats que no es podrien fer d’una altra forma.

Comentari: ¿Que sugieren estas imágenes?

Les dues imatges mostren la doble vessant que poden tenir les noves tecnologies quan les utilitzem, ja sigui des d'una visió més educativa com des d'una visió més lúdica.

En la primera imatge es mostren les noves tecnologies des de la part més educativa i com aquestes esdevenen un recurs per millorar la docència. Tot i així, crec que moltes vegades l'ús que se'n fa no és l'adequat (com en el cas de la imatge). Per tant, cal un canvi en la forma d'ensenyar amb el recolzament de les noves tecnologies i no, simplement, un canvi de suport físic per poder ensenyar els continguts a les escoles o en qualsevol altre espai d'aprenentatge.

En el cas de la segona imatge fa referència a l'ús que fem de les noves tecnologies en el temps lliure i com aquestes ens poden ajudar en les tasques del dia a dia i com no. En aquest cas concret, el fet de no fer-ne un "bon ús" i de creure que les noves tecnologies ho poden solucionar tot, fa que l'individu no pugui trobar solucions útils i pràctiques sense dependre de les tecnologies.