Comentari Lectura 2

“Innovación pedagógica con TIC y el desarrolo de las competencias informacionales y digitales” de Manuel Area Moreira

Aquest text es divideix en 4 apartats en els quals s’exposen diferents de les TIC i del seu desenvolupament de les competències dins les aules. Els 4 apartats són: el problema educatiu ja no és l’absència de les tecnologies als centres escolars; la qüestió a plantejar-nos: en quina mesura les TIC estan generant innovació pedagògica a la pràctica docent?; el desenvolupament de les competències informacionals i digitals en l’alumnat com a eix per a l’ús pedagògic de les TIC a les aules; i per últim la necessitat de donar coherència pedagògica a les pràctiques d’aula amb TIC: una proposta classificadora de els activitats.

En el primer punt, el problema educatiu ja no és l’absència de les tecnologies als centres escolars ens exposa la incorporació de les TIC com una de les línies de prioritat de les polítiques educatives governamentals. En el cas d’Espanya, en els últims anys hi hagut un augment del percentatge de centres educatius que incorporen les TIC a les aules. És important, que tinguem en compte el context actual en el que vivim, un context de crisi econòmica i veure com evolucionen aquestes dades. Tot i que és cert i és una realitat que cal introduir les TIC (ordinadors i Internet) a les aules dels centres educatius, també és important tenir una visió àmplia dels diversos contextos i realitats socioeconòmiques i educatives que els alumnes es poden trobar. Per tant, cal que les polítiques generin alternatives a la introducció de les TIC a les aules per tal que tothom en pugui gaudir i fer-ne ús amb les pateixes possibilitats.

En el següent punt, la qüestió a plantejar-nos: en quina mesura les TIC estan generant innovació pedagògica a la pràctica docent?, ens exposa quin és l’ús actual i si aquestes desencadenen usos de pràctica pedagògica. Per tant, és important plantejar-nos que està passant realment amb al innovació pedagògica (si es fa o no) i que ens hauria d’aportar les TIC, així com quin ús se li dóna com a educadors i educadores que som. Per tal de poder, minvar aquest problema seria interessant proporcionar més formació als docents sobre com aplicar les TIC sense establir mètodes tradicionals.

En el tercer punt, el desenvolupament de les competències informacionals i digitals en l’alumnat com a eix per a l’ús pedagògic de les TIC a les aules, ens exposa la importància de realitzar unes pràctiques innovadores pel que fa als aprenentatges dels alumnes dels centres educatius. És important que es doni èmfasi en l’alfabetització digital a tots els nivells educatius i edats, a més de fomentar-la al mateix nivell que l’alfabetització en la lectoescriptura.

En el darrere apartat del text, la necessitat de donar coherència pedagògica a les pràctiques d’aula amb TIC: una proposta classificadora de els activitats, ens exposa la idea que la planificació d’activitats relacionades amb la tecnologia no poden realitzar-se de forma espontània, sinó que han de partir d’un model educatiu que guiï i tingui coherència. Per tant, és important que els centres educatius estableixin una concordança entre allò que volen ensenyar i les TIC, per tal de no generar conflictes alhora de treballar el continguts.

Per concloure, podem afirmar que és important la incorporació i la utilització de les TIC en els centres educatius, ja que proporcionen innovació en els mètodes didàctics i en les pràctiques docents. A més, es pot plantejar com una tasca lenta i difícil, però no impossible, ja que cal una bona coordinació entre l’ensenyament tradicional i l’ensenyament a través de les noves tecnologies.