Sessió 4 (9-11-12)

Sobre el llibre de text – Mòdul de tecnologia Educativa

Els medis de l’ensenyament:

• Materials impresos
•  Medis audiovisuals
• L’ordinador en l’ensenyament
• Internet i la web 2.0
• Entorns virtuals e-learning

Materials impresos: Llibre de text

Materials imprès:

• codifiquen la informació mitjançant el llenguatge textual (predominant) combinat amb la representació d’icones.
• Estan produïts per algun mecanisme d’impressió

Tipus (contextos educatius): llibres, fulletons, publicacions periòdiques, còmics…

Llibres: llibres de text, llibres de consulta (diccionaris, atlas, manuals, etc.), quaderns d’exercicis i fitxes de treball, llibres d’imatges (llibres de contes amb imatges)

Llibre escolar / llibre de text

Llibre escolar: escrit per ser utilitzat a l’ensenyament, però l’ús pedagògic és marginal a les intensions de les editorials; per exemple, una edició de una obra de Shakespeare amb notes per la millor comprensió de l’alumnat – data del 1770.

Llibres de text: versió pedagògica autoritzada des d’una àrea de coneixement i producció per utilitzar-se en seqüències instructives de manera central – data del 1830. Per acotar: producció per els editorials per ús exclusiu de les escoles, amb la funció específica de contribuir a al especificació del disseny i als documents curriculars d’una disciplina, àrea, curs o cicle (Stray, 1993)

Línies d’investigació sobre els textos escolars (Fernández Reiris, 2005)

1. Estudis crítics, històrics i ideològics per apropar-nos al contingut dels llibres de text
2. Estudis formals, lingüístics i psicopedagògics que fan referència a la legitimitat i comprensibilitat dels llibres de text, la seva presentació i l’adequació general i/o específica.
3. Estudis sobre les polítiques, editorials i l’economia dels llibres de text, que es cristal·litzen en els processos de disseny, producció, circulació i consum.
4. Estudis centrats en el paper del llibre de text, en el disseny i el desenvolupament curricular, sobre la vida dels llibres de text a les escoles, com realment s’utilitzen, les valoracions de la comunitat educativa i al incidència en el currículum de l’acció.

1. Estudis crítics: què es diu, com es diu i que no es diu

Es tracta d’un anàlisi ideològic:

• Anàlisi des d’una perspectiva de gènere sobre el sexisme, i l’estructura androcèntrica o patriarcal dels missatges /o les il·lustracions. Exemple: estudis sobre la discriminació de gènere, entre d’altres.
• La indagació dels prejudicis ètnics, el format homogeneïtzat que obstaculitza el tractament de la diversitat cultural, els estereotips de classe social, etc. Exemple: estudi de les manifestacions etno - cèntriques en relació a les cultures no europees, tractament de la diversitat cultural, etc.
• La comparació de l’abordatge de determinades matèries, temàtiques o problemàtiques a través de diferents èpoques o en dos o més països. Exemple: estudi comparatiu sobre com apareix el tema de la pau en els llibres de text, la democràcia, altres països, la colonització d’Amèrica, etc.
• L’evolució històrica del llibre de text en sí mateix. Exemple: estudis històrics sobre els llibres de text britànics, recat de la preservació i estudi dels textos escolars antics.

2. Estudis lingüístics i psicopedagògics: legitimitat i comprensibilitat

Es tracta d’un anàlisi del llibre en sí mateix allunya’t del context:

• Evolució de legitimitat i les estratègies del llenguatge. Exemple: estratègies de composició textual i el seu impacte en l’aprenentatge
• Anàlisi del tractament informatiu i científic de les temàtiques i adaptació a les NEE i la diversitat cultural. Exemple: valor de les preguntes per estimular els processos de pensament i estudi de la transposició didàctica.
• Anàlisi dels aspectes de disseny, especialment de les il·lustracions. Exemple: efectes provocats pels elements para – lingüístics, en especial les il·lustracions.
• Avaluació psicopedagògica de l’adequació didàctica general o específica. Exemple: consideracions sobre la comptabilitat entre la pedagogia per projectes i l’ús del llibre de text.
• Incorporació de les TIC per al presentació de versions digitals en línia o altres suports. Exemple: projectes de que tenen el propòsit de canviar el suport.

3. Estudis sobre política cultural i editorial, i economia del llibres de text

Es tracta d’investigacions sobre la indústria del llibre de text:

• Anàlisi de l’economia política del mercat editorial. Exemple: la influència del mercat editorial en les reformes escolars.
• Indagació sobre les controvèrsies u les polítiques de selecció, adopció i/o censura. Exemple: estudi de les normatives per aprovar els llibres de text, per implantar la censura, etc.
• Examen de les polítiques del desenvolupament editorial, de traducció o adaptació del llibre escolar, especialment en països del tercer món. Exemple: estudi del procés d’adaptació del llibres de text fora del país o cultura d’implementació.
• Presentació del models de processos editorials o d’alguna de les seves etapes. Exemple: estudis sobre el procés d’edició o una de les seves etapes.
• Informes en els que s’analitza les tendències de les investigacions sobre els llibres de text i/o es presenten noves propostes d’indagació i anàlisi.

4. Estudis centrats en el paper del llibre de text en el disseny i en el desenvolupament curricular

Es tracta d’investigar com interactuar amb altres elements curriculars:

• Exploració de les percepcions, opinions i demandes dels docents sobre els materials curriculars. Exemple: coneixement i actituds del professorat cap als mitjans, estudis sobre l’elecció de manuals per part de docents i les funcions atribuïdes.
• Anàlisi de la presa de decisions dels docents enfront els materials curriculars i dels estils de l’ús del llibre de text per part dels docents i estudiants. Exemple: estudi sobre el llibre de text i el desenvolupament curricular, anàlisi de la reformulació conceptual de la proposta editorial en una àrea de coneixement.
• Avaluació de la vinculació entre el material curricular i l’autonomia professional docent. Exemple: nivell i tipus de control que exerceix el llibre de text a classe, graus d’autonomia docent segons com utilitza el llibre docent.

Alguns resultats sobre l’ús

• Fonts principals de consulta per preparar les classes
• Tradueix els continguts per adaptar-los al grup
• Els patrons d’ús varien des dels models més dependents fins els més independents.
• L’ús està influït per les diferents maneres de concebre el procés d’Ensenyament i Aprenentatge.
• La naturalesa innovadora d’un material per si sol no genera canvis en les propostes d’ensenyament.

Ús del llibre de text

• Reproductiu: aplicació sense reflexió
• Professional: integració en una proposta amb sentit
• Crític: analitzar el material que prové en evidència d’aspectes a simple vista ocults.

Llibre digital com a TIC

• Multimèdia: integració simultània de diferents formats d’informació: textual, gràfic, auditiu i icons. La variant de la hipermedia permet combinar un sistema multièedia amb una estructura hipertextual, el que suposa poder navegar sense ruta predeterminada per un entorn integrat de gràfics, imatges animades i textos, acompanyats de so sincronitzat, tot controlat pels usuaris i usuàries.
• Hipertextual: sistema hipotètic d’organització de documents no seqüencials, però interconnectats entre sí, creant una xarxa d’informació, composta per textos, so, i/o imatges per mitja de les quals l’usuari pot establir les seves propies relacions entre les parts del document.
• Interactiu: primera aproximació que fa referència a la resposta del material davant de les operacions que realitza una persona sobre ella mateixa. Permet a l’usuari o usuària un cert grau de control sobre els processos d’aprenentatge.

La principal característica del recursos informàtics o del mitjans digitals, és la seva capacitat per reproduir, tractar, guardar i intercanviar els diferents tipus d’informacions. Aquest fet ens permet processar, memoritzar i gestionar interactivament i el mateix suport, textos, sons, imatges, en el qual tota la informació es codifica sota la forma de dades numèriques en un sistema binari. (Area, 2009)