“Máquinas que enseñan. Una revisión de los métodos de enseñanza –
aprendizaje con ordenadores” de Manuel Area Moreira
La lectura “Máquinas que enseñan. Una
revisión de los métodos de enseñanza – aprendizaje con ordenadores” de
Manuel Area Moreira, ens exposa els principals enfocaments d’ensenyament amb
ordinadors i la seva classificació en funció de les teories
d’aprenentatge. L’autor descriu tres
enfocament:
1. La
tradició conductista. L’Ensenyament Assistit per Ordinador (EAO)
La tradició conductista apareix en un context nordamèrica als anys 50; és
una de les primeres experiències i projectes en els quals s’utilitza els
ordinadors per realitzar els procés d’ensenyament i aprenentatge. Aquest
enfocament busca l’eficàcia i la individualització de l’ensenyament; és a dir
vol que l’alumne adquireixi els coneixements a través d’una forma autònoma i al
ritme més adequat.
Aquest procés per tal d’adquirir la informació és passiu i a la vegada poc
flexible i molt estructurat amb allò que s’ha de fer i el que no.
Segons Deval (1986) hi ha una sèrie d’avantatges i de dificultats per tal
de portar a terme el EAO. Com a avantatges exposa: la utilitat que té per
aquells alumnes que tenen algun problema o alguna necessitat especials, per aprenentatges
que requereixen automatització en els respostes, i per estudiants que no tenen
possibilitat d’assistir a classe i per tant realitzen ensenyament a distància. Pel
que fa als desavantatges exposa: l’elevat cost que suposa, l’adquisició d’un
ordinador per alumne, el treball poc creatiu per l’alumne, i la poca interacció
que genera entre els alumnes.
2. El
processament cognitiu de la informació: els sistemes tutorials intel·ligents i
els hipermèdia adaptatiu.
Els sistemes tutorials intel·ligents (ITS) són programes educatius basats
en els principis d’intel·ligència artificial. Aquests es recolzen a través de
la psicologia cognitiva del processament de la informació que descriu el
comportament del cervell humà com si fos un ordinador.
Aquest processament és flexible i també s’adapta al sistema canviant, per
tant identifica normalment el problema i intenta ajudar quan es comenten
errors, a més de determinar el coneixement. A través de la interacció intenta
realitzar totes aquests qüestions així com explicar-ho al moment apropiat.
El processament cognitiu consta de quatre dimensions:
- Mòdul de coneixement expert: representat el coneixement en els àmbits del procés d’avaluació i d’ensenyament i aprenentatge.
- Mòdul de l’estudiant: conté el coneixement que caracteritzen als estudiants, així com diferents perspectives, com dels aspectes psico - sociològics.
- Mòdul didàctic: el tutor o el professor té la informació per decidir quines tasques es realitzaran d’acord amb els objectius plantejats.
- Mòdul “interface multimèdia”: conté els mecanismes de representació de la informació necessària per poder realitzar tasques que es proposa el propi alumne.
En l’últim enfocament, el constructivista, es defineix l’alumne com un
subjecte actiu dels medis digitals, convertint-se en actiu, constructor de
textos i més receptor d’aquests. Per tant, és important destacar la part
creativa i de disseny de l’individu.
Aquest enfocament té un sèrie de principis en els quals es basa:
- Representació de múltiples realitats
- Representar la complexitat del món real
- Construcció del coneixement i no pas reproducció
- Oferir tasques en contextos reals i no pas en seqüències predeterminades
- Incrementar la reflexió intel·lectual per sobre de l’experiència
- Augmentar l’elaboració del coneixement
- Recolzar la construcció col·laborativa del coneixement
Així doncs, en aquest enfocament l’ordinador es converteix en un recurs per
poder tenir experiències educatives.
Per concloure, podem dir que perquè existeixi un bon procés d’ensenyament i
aprenentatge seria oportú realitzar una triangulació dels tres enfocaments.
Això ens permetrà tenir una visió àmplia de la situació d’ensenyament i
aprenentatge en la qual ens trobem així com el context on s’haurà de treballar.
A més a més, la triangulació proporcionarà veure quin enfocament cal utilitzar
amb més èmfasi, tenint, també, en compte els altres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario